Núria Pié

…No és que hàgim format part (nosaltres els ceramistes) d’un col·lectiu a distància i lluny del món de l’Art, però hem hagut d’estar reivindicant en alguns moments, molts de nosaltres, un tractament just i al costat del pedestal de l’art.

…Expressar-se en ceràmica, evidentment s’inicia  amb la mateixa inquietud i il·lusió com s’emprèn qualsevol manifestació artística, pintura, escultura, teatre, música, literatura… els nostres somnis, esperances i quimeres són les mateixes.

…Les crítiques, observacions, raonaments, etc., que s’han escrit sobre ceràmica, estan plenes d’anècdotes; de successos originats pel desconeixement tècnic dels experts que les han escrit d’una banda, i per una altra, perquè la mateixa ignorància, els ha fet de vegades forasters, en el camí de l’art.

… Pensar que la funció és bellesa, va esser un plantejament que en el seu moment va fer molt bé Bauhaus, després, va haver-hi un moment que aquest propòsit va quedar antiquat.., ara, en l’actualitat les peces funcionals tornen a fascinar.

…Intentar endevinar el futur de la ceràmica, és com observar el cosmos amb uns prismàtics.

Vaig néixer a Tarragona l’any 1948 amb la inquietud per l’art des de petita. Abans de dedicar-me a la  ceràmica, vaig estudiar  d’altres disciplines del món de l’Art, dibuix i pintura a l’Escola d’art de Tarragona (d’on soc filla), disseny gràfic, fotografia a l’escola Llotja de Barcelona, i posteriorment tractament digital d’imatge a traves de l’ordinador a Barcelona.

La ceràmica la vaig aprendre ja de casada i amb fills a Barcelona, a l’any 75 a l’escola d’art Sant Jordi.