Mon Bertran
Mon, el nom d’una muntanya, Montserrat.
Mon, l’espai que habitem i compartim íntimament i silenciosament, jo i la matèria, el fang.
L’espai de taller, esdevé castell. Un espai de diàleg, espontaneïtat i connexió, amb allò que la matèria et suggereix i allò que busco a través de la matèria. Un privilegi i un honor de matèria entre les mans. Una delícia i un misteri.
Una de les coses que identifiquen el meu treball, té a veure, amb la recerca i l’admiració de les formes senzilles. La senzillesa té una bellesa, en si mateixa. I qualsevol cosa aparentment senzilla, té una gran riquesa de matisos i complexitat, que em fascina. Com una llavor, un arbre, una flor, una poma… Aquest tipus de bellesa quotidiana, em captiva i inspira la meva manera de treballar.
Buscant l’essència en allò que faig, el que és elemental. A partir d’aquí, jugar a fer-ho créixer en la mesura justa, en la forma, el gest, la textura, el color i la composició. La relació amb l’objecte, va esdevenint un recorregut per arribar a la peça final… des de la nuesa del seu inici, on la matèria i la forma són les grans protagonistes i on em quedaria, sense pressa… fins al joc que incorporen els altres llenguatges, del color, la composició, la textura… Cada element va configurant i fent esdevenir la particularitat de la peça final.
Actualment centro el meu treball en diferents col·leccions. M’agrada buscar en les meves peces, una doble funcionalitat, estètica i utilitària. Per una banda, la recerca de bellesa en si mateixa, i, per altra banda, en la mesura del possible, que ofereixi un vessant funcional en el quotidià (vaixelles, parament per la llar, llums, suports florals, etc). Treballo amb gres i porcellana a 1280 °C principalment. Dedico bona part del meu treball, a la recerca de colors i textures a través dels esmalts i engalbes vitrificats. Utilitzo diferents eines, que em possibiliten la configuració de les meves peces, el torn, els motlles, el treball amb planxes, el metall, etc.
Començo a endinsar-me en aquest immens ofici, l’any 1998. Aprenent de grans mestres com en Joan Serra, la Mia LLauder, en Ramon Fort, la Núria Soley, la Yukiko Murata, la Dolors Ros, en Josep Matés, en Marcos Pacheco. Aprenent incansable, vaig formant-me en diferents tècniques. Que em permeten anar configurant, una base prou sòlida, per emprendre el meu propi recorregut d’exploració i comprensió d’aquest fabulós i inacabable ofici.
