Inauguració, divendres 24 de gener a les 20 h
a ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies

Del 24 de gener al 29 de febrer de 2019.

Entrar a un taller d’artista equival a satisfer alguna mena de curiositat. Hi entrem amb el desig d’entendre quelcom nou i diferent.  El taller és un món a part, un entorn desconegut, ple de petits indicis que ens permeten desviar-nos, per una estona, del que és quotidià i normatiu. El taller és, també, l’espai del diàleg i el descobriment.

Trobar-se en el taller de la Carme Collell és endinsar-se en un paisatge nou, en el que les dimensions dels objectes estan delimitades per un cànon concret, precís i harmònic. Un paisatge en el que el suggeriment d’una rosa o un volcà pot materialitzar-se en unes formes de idèntica mida.

En la proposta de la Carme hi ha una dependència mútua entre la ceràmica i la pintura. Tot i que les peces no estan exemptes de les exigències pròpies de la ceràmica, no podem dissociar-les de la pintura perquè no s’entén l’una sense l’altra. Aquesta interacció entre ambdues disciplines es reflecteix, entre altres coses, en un procedir per fases similar a l’ hora de confegir una peça ceràmica i, sobretot, en el que constitueix l’eix principal del seu treball, començant per la construcció de la idea, el rigor tècnic i les exigències pictòriques.

Aquest enfocament deriva de l’etapa de formació de la Carme al taller de l´oncle pintor i ceramista Josep Collell a Montevideo. Fou ell qui va desenvolupar la tècnica de l’engalba brunyida, la qual li permetia treballar els volums sense allunyar-se del llenguatge pictòric. Trobem, en aquest plantejament, similituds molt suggeridores,  que van des de la tècnica mural del fresc, aplicat a petits formats, òbviament, fins a la necessitat de plantejar la composició pictòrica en un suport tridimensional que no defuig, ans al contrari, provoca, el joc de formes, ritmes i espais.

Encara que algunes de les formes ens remeten clarament a objectes concrets, la diversitat -i llibertat- de formes ens permeten, com espectadors, interpretar-les i associar-les lliurement a figures de la pròpia experiència. Però simultàniament a l’experiència estètica, aquests volums més aviat son l’arquitectura d’una sensació, la sensació immaterial i lleugera del color.

Toni Garcia Serrat
Pintor. Catedràtic d´Arts Plàstiques i Disseny

ACVic Centre d’Arts Contemporànies
Sant Francesc, 1 08500 Vic (Barcelona)
Tel. +34 93 885 37 04
info@acvic.org