Després de formar-se en disseny i ceràmica en una escola d’art coreana, Yun-Jung Song volia explorar altres horitzons. Arribada a França l’any 2002, es va formar a l’Ecole Supérieure des Arts Décoratifs d’Estrasburg, després a la Sorbona, completant i desenvolupant les seves experiències en els diferents àmbits de l’art. Després prova diverses tècniques amb diferents suports com el dibuix, el paper, la fusta i la ceràmica. Va ser l’any 2010 quan la ceràmica es va convertir en la seva única inspiració.

A partir de la tècnica del modelatge, una tècnica ancestral practicada arreu del món, Yun-Jung Song crea escultures i objectes únics en petites sèries i en porcellana. Aquesta obra testimonia el seu desig d’oferir una obertura cap a un univers oníric i imperfecte en un món real i corrent.

Les seves escultures barregen així el món dels homes i el de la natura en personatges que evoquen la infantesa, el món dels somnis i les històries. Les seves escultures desperten i qüestionen l’absència i les creences, les visions misterioses, evoquen la nostàlgia, la solitud i el desarrelament, recordant la unió entre el món animal i vegetal.

 

Les obres de Yun-Jung Song estan marcades pels seus orígens coreans. Viu des de fa alguns anys a França dedicada a l’escultura, el dibuix i la instal·lació. Principalment conceptuals, aquestes obres estan vinculades a la seva experiència de desarrelament i a la memòria tant personal com col·lectiva.

Yun-Jung Song presta tota atenció a les diferents tècniques que ofereix la ceràmica. A partir de decorats i posades en escena d’escultures, evoca de manera autobiogràfica, la nostàlgia, la pèrdua de la innocència dins d’un univers oníric on reapareixen els dimonis del passat.

Les seves obres recuperen i desvien espais per despertar els records més llunyans i profunds vinculats a la soledat de l’ésser i a la infància que estan ancorats a la terra, permetent-los qüestionar l’ésser en la seva relació amb el buit, amb la foscor, l’absència i les creences.

Marianne Dérrien.