Mercè Coma

Durant els anys que he dedicat a la ceràmica, un seguit de personatges en actituds quotidianes han omplert plats, plafons, escultures quasi sempre exagerant les formes. Dones grosses amb els ulls sortits i quasi sempre amb el sentit de l’humor incorporat. He pretès riure’m dels defectes i no ser exageradament crítica amb l’entorn, fer una escultura amable que ha anat variant segons el fang o las tècniques que he tingut a l’abast. He fet exposicions, he anat a fires, he donat classes i actualment segueixo intentant gaudir i procurant que el que faig sigui com un joc, amb sorpreses que em permetin anar canviant les actituds de les meves PAMFILONES, que és com les anomeno col·loquialment.