Del 20 de març al 30 d’abril a la Galeria Terra Viva

Inauguració: 20 de març a les 11.30 h

Morir pot esperar: La ceràmica entre vanitat i dansa macabra

Audrey Ballacchino · Muriel Persil · Michele Wouhlfahrt

La ceràmica ha acompanyat durant molt de temps la vida quotidiana dels vius, però també l’últim viatge dels morts. Des dels rituals funeraris fins a la decoració de sepulcres, ha pres moltes formes al llarg del temps. Si la seva solidesa testimonia, a través dels segles, el nostre pas per la terra, és també l’encarnació de la fragilitat, com la nostra vulnerabilitat.

Les vanitats, aquests bodegons que evoquen la brevetat de la vida i la inutilitat dels plaers, van aparèixer durant l’Antiguitat i van fer el màxim esplendor de la pintura a partir del segle XVI, mentre que el tema de la dansa macabra, una farandola que barreja mort i viu cap a un desenllaç ineluctable, sorgeix a l’edat mitjana. Encara avui, els artistes beuen d’aquesta font inesgotable.

Els ceramistes no en queden fora, però és la vida, i el vincle amb els vius, la que celebren a través de la seva obra. Perquè si Morir pot esperar, és perquè la ceràmica encara té molt a dir!

L’omnipresència d’aquesta temàtica a través de l’art romàntic i simbòlic va marcar Muriel Persil. Ella qüestiona, a través de les seves escultures de porcellana o terrissa, la mort com a passatge, portadora d’una promesa de renovació.
Herbes, arbres i flors es barregen així íntimament amb les calaveres, amb noies adormides –com la bella Ofèlia–, enterrant-ho tot en una visió sincrètica de l’ésser humà i la planta, expressió d’un renaixement perpetu. Amb una meticulosa precisió i una riquesa cromàtica que ens encisa, entre el naturalisme i la fantasia, ofereix una visió abundant d’aquests mites.

Audrey Ballacchino, per la seva banda, compon autèntics quadres tridimensionals que sorgeixen d’una acurada escenografia: l’acumulació d’objectes genera una posada en escena barroca de banquets prolífics però silenciosos.
L’estil rococó, afirmat, pren les seves arrels dels orígens sicilians de l’artista, un patrimoni fragmentari que nodreix la seva recerca sobre l’objecte, entre funcionalitat i dimensió simbòlica. Les seves porcellanes estan adornades amb colors vius, les seves formes animades i complexes es vesteixen amb un cúmul de detalls delicats i exuberants a través dels quals reinterpreta lliurement els motius recurrents d’un art popular imbuït de religiositat.

A través de la seva força expressiva, nascuda de la seva personalíssima tècnica, cos a cos amb la terra, l’escultura de Michel Wohlfahrt celebra, a través de les seves figures grans, esveltes i en moviment, la resistència, la llibertat, l’impuls vital. Tanmateix, des de fa uns quants anys, determinades obres tenen una sorpresa reservada per a l’espectador…
A la sèrie Volte-face, les seves escultures amaguen darrere d’elles un esquelet burlesc, desgarrarrador i fent ganyotes. Una visió aterridora però també lúdica –dimensió omnipresent en l’obra de l’artista– que ens convida a fer un pas enrere i gaudir de la vida, subratllant el valor que li atorga la mort.

Dates: del 20 de març al 30 d’abril

Horari: obert tots els dies excepte dilluns, de 10 a 13 h i de 14.30 a 18 h.
Maig i juny: obert tots els dies, de 10 a 13 h i de 14.30 a 19 h.

Galerie Terra Viva
14 rue de la Fontaine
30700 St Quentin la Poterie
Tel: 33 (0)4 66 22 48 78
galerie@terraviva.fr

+ info: www. galerie-terraviva.com