AIXOPLUCS

Una exposició de Mercè Mir

L’ACC obre l’any expositiu amb aquesta mostra en la que es pot veure l’últim treball de la ceramista Mercè Mir.

Voldria descriure la paraula “aixopluc”, títol de l’exposició que presento. És un cobert, un reguard que serveix a la gent del camp per descansar, per guardar somnis, records i que ells mateixos han construït pedra a pedra. Així són les barraques de pastor, nom popular que hi dona la gent de l’entorn.

En sortir de l’aixopluc, els desperta el sol ixent, veient les esteles rosades dels núvols, la terra vermella acabada de llaurar, sentint el perfum de l’herba fresca i el vent que fa volar les fulles dels arbres, les gotes de la rosada en caure. Ja és de dia.

Per dintre el recolliment i el silenci en moments puntuals i el somni d’un nou dia, sentint la música de picarols i esquelles del ramat, apinyat esperant el seu pastor.

Els sentiments pesen, la por és feixuga, però l’escalfor de la matinada i la llum del cel blau obren els sentiments que tenim guardats.

Transmeto totes aquestes sensacions a l’argila refractària, al gres, la porcellana, engalbes i colorants. Les pinzellades són netes, espontànies, alegres… les meves mans lliures i al mateix temps fermes. Són els meus sentiments els que donen vida a l’obra.

Mercè Mir