Conferència de la Dra. Margarida Genera i Monells a l’ACC

Dimecres 4 de Març, a les 19 h

Es presenta un recorregut històric de les tècniques ceràmiques, des dels seus orígens a la prehistòria fins a l’actualitat, per tal de valorar amb més perspectiva i fonament científic les repercussions que han tingut les arts de combinar fang, aigua i foc en els avenços de la Humanitat. Així mateix, s’analitzen també algunes  pervivències en les produccions de la terrissa tradicional i en l’obra d’artistes de renom internacional com Picasso i Miró.

Amb aquesta presentació es pretén argumentar documentalment la consideració de la ceràmica com a patrimoni cultural amb projecció universal, que cal investigar, conservar, protegir i difondre.

 Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga, ceramista, mestra i geòloga del quaternari, és Doctora en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona, 1979), 3r. Cicle en Geologia del Quaternari (Facultat de Ciències, Universitat de Bordeaux I, 1977), graduada en Arts Aplicades, especialitat ceràmica (Escola Massana, 1969), mestra (Escola Normal de Barcelona, 1970), “Maestro en el oficio de ceramista” (1973), segons consta en el foli 76/77 del llibre de registre d’aquest gremi (vidre, ceràmica i similars)”, diplomada en Arqueologia Hispànica (Universitat de Barcelona, 1973), etc.

La seva tesi de llicenciatura versà sobre Métodos de estudio del Paleolítico inferior aplicados a la problemática de las culturas líticas más arcaicas en Cataluña mediterránea (1975) i la tesi doctoral sobre l’Evolució del poblament prehistòric i protohistòric de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Priorat (1979). El fet de redactar la tesi en català, va ampliar la terminologia científica, especialment en temes ceràmics, recollits en els primers números del Butlletí informatiu de ceràmica (l’Escola de la Bisbal), entre els darrers anys dels setanta inicis dels vuitanta.

Ha treballat i col·laborat en diversos centres d’investigació nacionals i a l’estranger: Departament d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica (Universitat de Barcelona), Institut de Ciències de la Terra, Jaume Almera (CSIC), Institut du Quaternaire et Préhistorie (U. de Bordeaux I), Institut du Paléontologie Humaine et Prehistorie (U. de Provence), Marsella, Taltaüll, Niça, etc.; seminaris de Typologie Analityque d’Arudy, Centro Lingistico Internazionale de Locri (Reggio Calabria), fou investigadora convidada per l’Acadèmia de Ciències d’Hongria (Magyar Tudománoyos Akadémia), així com a dut a terme estades en altres instituts de paleontologia a Itàlia, Kenya, Sudàfrica, etc.

Ha participat o dirigit diverses campanyes d’excavacions en jaciments quaternaris: Ermitons, Barranc Blanc, Cova de l’Aragó, Cova de Lazaret, Terra Amata, Pinedo, Aculadero, Aridos, Pinilla, Sant Gregori, la Mallada, Clot de l’Hospital, Font Major, etc. Durant la seva trajectòria ha elaborat nombrosos projectes de recerca, centrats principalment en la investigació de jaciments arqueològics del territori de l’Ebre, com els establiments del Puig Roig del Roget en el Masroig, Priorat i el de Sant Miquel de Vinebre, la Riera d’Ebre, ambdós des de l’any 1976 fins el present, ciutat romana i medieval de Tortosa i àrea d’influència, necròpolis de Mianes, a Santa Bàrbara, Montsià, els Castellons de Flix, l’església del Roser, la cova de les Bruixes i castell d’Ulldecona, castell d’Amposta, la Fontjoana de Vinebre, el Pont del Llop (recinte de la central Nuclear d’Ascó), etc .

És autora o coautora d’una trentena de llibres. En l’àmbit de la gestió del patrimoni cultural, va formar part del primer equip d’arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (1981). Des del juny de 1991 fou la cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació, i a partir del febrer de 2005 ha estat la responsable de Protecció Legal del Servei d’Arqueologia i Paleontologia fins a la jubilació com a funcionària del Departament de Cultura de  la Generalitat, l’any 2014.