skip to Main Content
ASSOCIACIÓ CERAMISTES DE CATALUNYA acc@ceramistescat.org

Alexandre de Riquer sempre tindrà un plat a taula

Alexandre De Riquer Sempre Tindrà Un Plat A Taula

1 de setembre a les 19 h presentació del llibre i exposció a l’ACC

 

L’ACC presenta una breu exposició de ceràmica d’Eulàlia Sayrach, un acte més dels molts que s’estan realitzant per commemorar l’any Alexandre de Riquer. Malgrat que el centenari de la seva mort va ser el 2020, moltes activitats s’han posposat a 2021 i 2022 a causa del confinament)

Alexandre de Riquer desenvolupà la seva creativitat en el tombant dels segles XIX i XX. Modernista arquetípic, va esdevenir un artista total que cultivà en paral·lel i de forma qualitativa l’art i la literatura, així com la pintura, el dibuix i el gravat, Riquer va dedicar-se a les arts aplicades, va dissenyar cartells i ex-libris i, també va fer de decorador.

Com a escriptor, va escriure poemes, narracions, biografies i textos crítics sobre art i artistes. Home curiós i de gran sensibilitat, va ser un gran bibliòfil i col·leccionista. L’amor pels llibres va dur l’artista a combinar els seus talents en l’elaboració dels llibres propis il·lustrant-los ell mateix.

El Poema del Bosc en concret, és el que serveix d’inspiració a Eulàlia Sayrach per a la col·lecció de plats que exposarà a la Sala ACC.

Formada des de petita en la disciplina ceràmica, conrea aquest art fins a l’actualitat, que ens porta aquesta petita mostra acompanyada de la presentació del llibre El simbolisme artúric en el Poema del Bosc d’Alexandre de Riquer, llibre d’artista elaborat per Carles Molins.

També ens acompanyarà en aquesta presentació Teresa Costa-Gramunt, comissària de l’Any Riquer.

Començat a compondre en el moment àlgid de la carrera artística de l’autor, el Poema del bosc, considerat el millor representant del prerafaelitisme literari a casa nostra, és un pletòric i ambiciós cant èpic a la natura com a espai de transcendència que l’home d’avui ha oblidat per complet. El bosc, sempre inabastable per més que el vulguem dominar, és un indret mític, misteriós, fascinant; el bosc es ple de gorges, de sirenes, d’ondines, d’herois; el bosc, en definitiva, amb tota la seva puixança, és com una religió que recorre els cants d’aquest poema excels a fi que la poesia moderna, massa allunyada dels valors primigenis, retorni a la natura i a la vida.

La creació de la ceràmica es dona en ple confinament i Eulàlia Sayrach inspirant-se en el Poema del Bosc opta per gravar en el fang flors, plantes i “males herbes” del seu propi jardí, en homenatgea a Alexandre de Riquer.

 

Back To Top